L’Audiència de Barcelona ratifica la presó pel jove del ‘cas kubotan’

El tribunal el condemna per haver donat un cop de puny a un mosso i desestima les imatges on es veu que l’agent duia la controvertida arma il·legal

La secció cinquena de l'Audiència Provincial de Barcelona ha ratificat la condemna de tres anys de presó per Alfonso H, el noi processat sota l'acusació d'haver donat un cop de puny a un agent antidisturbis dels Mossos d'Esquadra durant una manifestació de l'Assemblea d'Okupes convocada el 19 de maig de l'any 2007. Amb aquesta decisió, el tribunal –conformat pels magistrats Elena Guindulain, José Maria Assalit Vives i Enrique Rovira del Canto– dóna l'aval a la sentència del jutjat penal 5 de Barcelona que considerava que l'acusat havia estat l'autor dels delictes d'atemptat a l'autoritat i lesions. Als tres anys de presó, a més, cal sumar-hi una multa de 4.000 euros que haurà d'abonar al compte corrent de l'agent dels Mossos d'Esquadra amb número d'identificació 4.786, que va ser qui va exercir l'acusació particular conjuntament amb els serveis jurídics del Departament d'Interior. El text de la resolució va ser comunicat el 27 de gener i també ordena que el condemnat s'haurà de fer càrrec de les costes judicials i serà inhabilitat durant tres anys del dret de sufragi passiu, és a dir, de presentar-se com a candidat a les eleccions.

Milers de veus contra el pla del Cabanyal-Canyameral

El Cabanyal és nostre i el volem sencer i viu va ser el lema de la manifestació més multitudinària mai convocada als carrers del barri valencià del Cabanyal. El 31 de gener, més de 15.000 persones exigiren l’aturada del Pla de Reforma del Cabanyal que, amb la prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez fins a la mar, suposa la destrucció de 1.651 cases –moltes d’elles protegides com a Bé d'Interès Cultural (BIC)– i la divisió de la trama urbana en dos parts totalment aïllades. A més, el veïnat i altres entitats simpatitzants van demanar la rehabilitació d’un barri on el PP només “ha dut degradació, dolor i injustícia social”, segons paraules de la plataforma Salvem el Cabanyal-Canyamelar. La manifestació va omplir de gom a gom durant més de dos hores el recorregut –de més d’un quilòmetre de llarg– pels carrers del barri de pescadors. “Tot un èxit”, clamaven pletòrics els i les membres de la plataforma i de l’AV del Cabanyal, al mateix temps que denunciaven la postura del govern valencià, que acusa el Ministeri de Cultura d'atacar l'autogovern dels valencians: “No al fals autonomisme, no al fals valencianisme!”. Aquest ha estat el primer moviment efectuat per la plataforma Salvem el Cabanyal després que el govern valencià aprovés, per la via d'urgència, un decret llei on es declara “expressament” que el pla del Cabanyal aprovat el 2001 per l'Ajuntament valencià i la pròpia Generalitat “no perjudicava, danyava o deteriorava la protecció del conjunt històric” del qual forma part el barri. El decret llei arriba com a resposta al Ministeri de Cultura espanyol, que el 4 de gener va emetre una odre de suspensió del Pla Especial de Protecció i Reforma Interior de Cabanyal-Canyameral (PEPRI) perquè el considerava un “acte d'espoli” del patrimoni històric.

Vint accions en defensa del transport públic

La iniciativa de dues noies i un noi de Barcelona ha contagiat la proposta social en relació a l'increment del preu del transport públic any rere any. Un missatge que corria per les xarxes socials d'Internet es va acabar concretant en una manifestació al centre de la ciutat comtal. Prop d'un miler de persones es van aplegar el de 30 de gener a la plaça de la Universitat. Duien cartells crítics amb l'alcalde Hereu i les polítiques de promoció del transport públic. Els col·lectius convocants i les persones assistents van voler assenyalar els preus abusius dels bitllets i les targetes T-10 i ho van plasmar ben conceptualment amb la consigna La T-10, que la pagui Jordi Hereu.

Desallotgen La Rimaia i s’okupa una seu de districte

La causa judicial estava arxivada i la gent de l’assemblea del centre social Universitat Lliure La Rimaia estava convençuda que un desallotjament era judicialment inviable. Però no. La matinada del 2 de febrer, vuit furgons antidisturbis dels Mossos d’Esquadra van assaltar sense previ avís l’edifici situat al número 17 del carrer Casanova. Van esbotzar la porta i van arraconar la desena de persones que hi vivien cap a les seves habitacions. Els agents de la divisió d’informació els van requisar els telèfons mòbils durant mitja hora i, tot seguit, els van deixar sortir al carrer amb les seves pertinences més personals. L’advocat del col·lectiu va aconseguir treure l’entrellat de tot plegat a mig matí, quan un centenar de persones ja s’aplegava davant del cordó policial que envoltava l’edifici. El jutjat d’instrucció número 11 de Barcelona havia ordenat l’arxiu de la causa judicial contra les persones identificades per l’okupació de l’edifici a mitjans del mes de novembre i així es va fer constar en una notificació, però el procediment no havia estat tancat del tot. A finals de novembre, el mateix jutge havia enviat una ordre de desallotjament amb l’advertiment que fos comunicada als propietaris, però no a les persones okupants. De fet, es tracta d’una trampa legal poc comuna per evitar que les okupants coneguessin la data en què es produiria l’actuació policial.

Victòria del moviment veïnal a Santa Coloma

L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va aprovar una sèrie de canvis al darrer ple municipal que facilitaran la construcció de les pistes reglamentàries de 400 metres a Can Zam. Aquest fet ha estat qualificat com una gran victòria de la Unió Colomenca d'Atlestisme (UCA) i dels moviments ciutadans que, plegats, han dut a terme una llarga lluita per aconseguir aquest equipament.

La banca suma mentre augmenten els desnonaments

(estirant del fil)

> Quanta democràcia econòmica aguanta el capitalisme? Des de la perspectiva de les desigualtats socials a casa nostra, ben poca. La metàstasi de la crisi continua fent forat en una estructura social injusta, on les dinàmiques cronificades de precarització, empobriment i exclusió no cessen i la llei de l’embut s’imposa: bancs que guanyen, aturats que perden, mestresses de casa que combaten la crisi fent equilibrismes domèstics, immigrants sobreexplotats o hipotecats desnonats. Són les dades de la crisi que patim, del país que tenim, de les desigualtats tal com són: de l’oasi català fent aigües per tot arreu.

La democràcia argentina acumula 2.826 morts a mans policials

(roda el món)

La bandera dels Drets Humans enarborada pels governs del matrimoni Kirschner es posa en entredit cada cop que es coneix la mort d’una persona pel tret d’un policia o sota custodia de l’Estat. Segons un arxiu elaborat per la Correpi –Coordinadora contra la repressió policial i institucional–, des del maig de 2003, quan Nestor Kirchner va assolir la presidència de l’Argentina, 928 persones han mort a mans d’algun dels cossos policials. Durant la presidència de la seva muller Cristina –del desembre de 2007 a finals del 2009– les morts han estat 392. En total, sumen més de 2.800 casos des de l'any 1996, quan la Correpi va iniciar el treball d’elaboració d’un arxiu de persones assassinades per les “agències repressives de l’Estat”. En aquest arxiu de casos, també es tenen en compte les morts produïdes per seguretats privades, ja que “estan dirigides per membres d’alt rang de l’aparell repressiu oficial, retirats o en activitat.” A més, “els seus integrants, en la seva majoria, també són personal de les forces”.

Quaderns d'Illacrua 04

(a fons)

Polítiques neoliberals a l’educació, eutanàsia a l’escola pública

Sota l’impuls de les polítiques neoliberals posades en pràctica des dels anys 80, el sistema educatiu ha patit una sèrie de canvis que han modificat profundament la seva essència. El paper de l’escola com a espai de ciutadania i com a ascensor social ha estat devaluat. D’altra banda, el discurs mediàtic que ha acompanyat –i promogut– aquests canvis ha tingut un dels seus blancs preferits en el professorat, mentre que els partits d’esquerra han abandonat els seus valors tradicionals per abraçar amb força el nou paradigma neoliberal.

(miralls | taula rodona)

Noves formes de creació cultural. Entre la glosa i el ‘copyleft’

Què tenen en comú els cants de batre o la glosa mallorquina amb les cançons de Radiohead, Pearl Jam o At Versaris? Al marge de qüestions estrictament musicals, moltes més coses del que podríem imaginar a priori: els grups de Thom Yorke i Eddie Vedder i el duet format per Pau Llonch i Rodrigo Laviña han publicat part o la totalitat del seu treball sota llicència Creative Commons, una alternativa al copyright i a les fórmules tradicionals de drets d’autor. I tots tres han penjat la seva música a Internet, amb la voluntat de marcar distàncies amb les convencions de l’actual indústria de la cultura. El fet d’alliberar i compartir la música que un crea, però, no és quelcom precisament nou. Existeixen molts punts en comú entre la manera com es feia i es difonia la música tradicional abans de la creació de la cultura de masses i les possibilitats que obren les noves tecnologies i les llicències lliures. Igual que, en un context preindustrial, les jotes i les albaes es transmetien de generació a generació, les noves maneres de fer cultura afavoreixen la transmissió directa, eliminen gran part dels intermediaris i desdibuixen la frontera entre emissor i receptor. Parlem de totes aquestes transformacions amb Marc Sempere, Carles Biano i Caterina Canyelles, tres artistes que han indagat les fronteres que hi ha entre la cultura popular dels Països Catalans i les noves formes de creació lliure i autogestionada.

(indirecta)

Gustavo Duch coordinador de la revista ‘sobirania alimentària, biodiversitat i cultures’

“Qui alimenta el món són els petits camperols”

Gustavo Duch és cofundador de Veterinaris sense fronteres, organització que va dirigir des de l'any 1991 fins el 2009. Bon coneixedor de temes d’agricultura i alimentació, ara engegarà una nova etapa com a coordinador d’una nova revista anomenada ‘Sobirania alimentària, biodiversitat i cultures’. Una publicació de pensament i anàlisi crítica de la realitat rural a escala global, que està previst que aparegui el mes de març i que editaran Via Campesina, el sindicat COAG, la Plataforma Rural i l’organització Grain.