Noves anàlisis a Ascó detecten nivells alts d’estronci 90 La radioactivitat es troba a plantes i sediments del recinte de la central Les anàlisis radiològiques posteriors a la fuita de partícules de la central d’Ascó evidencien cada dia que passa que l’incident va ser molt més greu del que en el seu moment es va informar de manera oficial. Segons un estudi elaborat durant la segona quinzena del mes d’abril –al qual ha tingut accés aquest setmanari ,però que no ha estat publicat–, els nivells d’estronci, plutoni i americi presents a la fauna i la flora de l’entorn més immediat de la xemeneia del reactor nuclear d’Ascó són considerablement superiors a les xifres d’ara fa un any. La contaminació d’estronci 90 s’ha localitzat a l’interior de diversos tubercles de l’exterior de la central. Els seus nivells arriben fins als 21 bq/kg (bequerels per cada quilogram de mostra), una xifra que està per damunt del que permet el decret de límits de contaminació radiològica publicat al BOE del 26 de juliol de l’any 2001. En aquest mateix decret s’explica que l’estronci 90 és el més contaminant d’entre les onze tipologies d’aquest material, ja que té un període de semidesintegració proper als 29 anys. Durant tot aquest temps es manté amb una activitat radiològica elevada, però encara triga diversos milers d’anys a convertir-se en un material inocu. La seva afectació als cicles vitals és més destacada que d’altres elements radioactius, ja que els organismes animals acostumen a confondre les partícules d’estronci i les assimilen com si es tractés de calci. És un potent emissor Beta que irradia els teixits on es troba incorporat. Amb afectacions elevades pot comportar desestructuracions cel·lulars i de l’ADN amb diagnòstic de càncer d’ossos i medul·la. Aquest element s’emet legalment per les xemeneies de la majoria de centrals, però es fa un control dels seus nivells. Segons aquest informe, Ascó ja n’ha superat els límits permesos. El jutge que ha condemnat en Franki és militar de l’Armada Enrique Rovira del Canto, el jutge que va condemnar el 2003 en Franqui, poc després de començar la seva tasca al Jutjat Penal número 2 de Terrassa, és un militar en excedència. Oficial superior del Cos Jurídic de l’Armada, ha desenvolupat tasques dins de la jurisdicció militar com a jutge del Juzgado Togado Militar Permanente de Instrucción número 1 de la Zona Marítima del Cantàbric, com a jutge instructor de la Comandància Militar de Marina de Palma de Mallorca i com a jutge titular del Juzgado Marítimo Permanente número 9. És professor de l’Escola de Pràctica Jurídica de Cervera i magistrat jutge-tutor extern d’alumnes en pràctiques de l’escola judicial. Ha estat professor de dret penal de la UNED i del Fert-Inede (actual Universitat Internacional de Catalunya). Enrique Rovira del Canto és l’autor d’un article publicat l’any 1997 a la Revista española de derecho militar titulat ‘Cuestiones concursales de los delitos de cobardia, deslealtad y contra el decoro militar con figuras del Código Penal de 1995’ i també d’una publicació de l’any 1994 titulada ‘El artículo 126 de la Constitución Española y su desarrollo en el ámbito castrense’, que s’anuncia a la web de la Guàrdia Civil. Actualment és magistrat de la Secció 7a de l’Audiència Provincial de Barcelona. Aquest currículum pot haver estat un dels motius pels quals cap instància judicial no s’ha atrevit a tirar enrere la seva sentència sobre el cas de la bandera espanyola, encara que no s’hagin presentat proves contra en Franki. 'La Indirecta. Una entrevista a l'esquerra' Recull d’entrevistes publicades al setmanari Directa durant els seus dos primers anys de vida a 38 protagonistes de l’esquerra transformadora, des de Noam Chomsky o Naomi Klein fins a Neus Català o Arcadi Oliveres. Com aconseguir-lo? Visita www.viruseditorial.net . i te l’enviaran a casa. L’entrevista // Aída Abella, sindicalista i política colombiana “Amb les mans plenes de paraules també vam rebre bales” Aída Abella es va refugiar a Ginebra el 1996 després del quart atemptat que va patir de mans dels paramilitars. Va ser presidenta de la Unión Patriótica (UP), un partit que entre els anys 80 i 90 va veure com quasi 4.000 dels seus dirigents eren assassinats pel terrorisme d’estat. Abella va ser membre del Partit Comunista colombià i treballa a la Federació Sindical Mundial. La seva vida i les seves paraules ens descriuen un país on la violència política, social i econòmica fa callar les opinions i la reivindicació dels drets de les persones amb l’instrument de la mort. Delgado es va prestar a ser entrevistat per una trentena de persones durant la presentació del llibre La indirecta. Una entrevista a l’esquerra, que ha coordinat el periodista de la Directa Sergi Picazo. Aquest és un petit extracte d’una llarga conversa col·lectiva amb Manuel Delgado en un racó del Parc de la Guineueta de Nou Barris (Barcelona). |