

La primera edició del festival omple Bucarest de nombroses projeccions i debats durant tres setmanes
Que Bucarest és una ciutat amb una vida cultural més que envejable és quelcom que s'evidencia només arribar a la ciutat. Es tracta d'una riquesa, però, que contrasta enormement amb la realitat de la resta del país, que amb l'excepció de ciutats com Timisoara o Cluj-Napoca és eminentment rural i compta amb una oferta cultural prou pobra. A la capital romanesa els festivals de música, les fires folklòriques, les presentacions de llibres i les mostres de cinema es repartixen sense excepció durant totes les setmanes de l'any, partint tots d'una perspectiva realment cosmopolita —amb una voluntat realment global, doncs, però alhora valorant la producció pròpia— i essent molts d'ells gratuïts.
Algunes d'estes iniciatives presenten un destacable caràcter crític amb la realitat que les envolta: és el cas, per exemple, del One World Romania, reconegut festival sobre cinema i drets humans que ja ha arribat a la cinquena edició; de l'International Romani Arts Festival, sobre cultura i arts gitanes que el 2012 ha complit sis anys; o del CinePolitica, acabat de nàixer i que durant el mes de juny ha omplert la capital romanesa de debat en 35 mil·límetres.
En esta primera edició el CinePolitica, en un context d'incertesa social i política poc després de les revoltes a principis d'any i de les darreres eleccions municipals, s'ha presentat com un festival notablement ambiciós, amb tres setmanes de projeccions i nombrosos debats. Fet realitat gràcies al treball d'un grup de jóvens estudiants de cinema i arts audiovisuals i la col·laboració d'un grup de professionals i degans del gènere, el festival ha comptat amb la participació de cineastes d'una àmplia diversitat de procedència, com per exemple Mèxic, Hongria, República Txeca, Àustria, Iran, Alemanya, Estats Units d'Amèrica, Xile, el Regne Unit o Bulgària.
El jurat de la competició internacional ha estat format pel director serbi Želimir Žilnik, el crític nord-americà Jay Weissberg, la periodista cultural turca Alin Tasciyan i Stejărel Olaru, doctor a la Universitat de Bucarest. Les pel·lícules premiades han sigut Момчето, което беше цар (“El noi que fou rei”) del búlgar Andrei Pauonov, una aproximació a la visió popular de la monarquia en els darrers temps del comunisme búlgar, amb una menció especial; All that glitters (“Tot allò que brilla”) del txec Tomas Kudrna, una aproximació irònica als problemes mediambientals a través d'un cas concret esdevingut al Kyrgyzstan, considerada Millor pel·lícula política; i finalment Post Mortem, del xilè Pablo Larraín, sobre la dictadura d'Augusto Pinochet, que s'ha endut el premi principal del festival.
L'edició, que es va clausurar el passat 21 de juny amb la projecció de la més que reconeguda Inside Job, de Charles Fergurson, ha estat molt ben valorada per l'equip organitzatiu. En acomiadar-se del públic i del voluntariat que ha ajudat a fer possible el festival, l'organització ha insistit en els valors de pedagogia i la voluntat de millora de la cultura política romanesa que pretén el festival. Una cultura política que no estaria malament millorar també a casa nostra. L'any que ve més.
Publica l'esdeveniment que vulguis donar a conèixer. Abans d'activar-se serà validat per algu de la redacció
| M | T | W | T | F | S | S |
|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
|
|
|
|
1
|
2
|
|
3 |
4
|
5
|
6
|
7
|
8
|
9
|
|
10
|
11
|
12
|
13
|
14
|
15
|
16
|
|
17
|
18
|
19
|
20
|
21
|
22
|
23 |
|
24 |
25 |
26
|
27
|
28
|
29
|
30 |
El web de la Directa incorpora Google Analytics per tal de millorar el seu funcionament. Si vols preservar la teva privacitat pots instal·lar-te l'afegitó 'disconnect' al teu navegador. Per saber més sobre aquesta qüestió pots llegir: article 1, article 2, llibre 1
Copyleft Setmanari de comunicació Directa, Creative Commons Reconeixement - No Comercial - Sense Obra Derivada 2.5
Disseny: Anna Torner | desenvolupament del diseny web per Projecte Ictineo