

· Els agents no permeten que els ciutadans d'origen pakistanès se seguin a la vora de la pltaja encara que no estiguin venent res i els foragiten
Rafique Malik va venir a Barcelona a treballar. Ven llaunes i mojitosals carrers de la ciutat, on és testimoni i objecte de l’increment de la persecució policial contra el col·lectiu pakistanès que desenvolupa aquesta activitat. La Guàrdia Urbana va decomissar unes 180.000 llaunes destinades a la venda ambulant, i va desmantellar alguns dels punts d’emmagatzematge i distribució, en un operatiu desplegat el 19, 20 i 21 de juny.
Malik explica que la policia els pren els diners i el telèfon mòbil i no deixa que s’asseguin als bancs del Passeig Marítim. Fins i tot, relata, els porten a comissaria encara que no estiguin venent ni duguin llaunes a sobre. Afegeix que, un dia la policia el va retenir quan anava a comprar carn i va passar sis hores a una comissaria. Ja li han posat quatre multes. “Es tracta que vegin el problema que tenim. Si estem venent llaunes és perquè no tenim altra sortida, no volem posar-nos a robar”, comenta la dona de Rafique. Es van conèixer a l’hospital, quan tots dos tenien tuberculosi i es van casar al cap de dos anys.
“Hem donat el currículum arreu”
Rafique explica que moltes vegades se’ls emporten a un carreró. Allà els multen i, a més de les llaunes, els requisen els diners i el telèfon mòbil. “Entenem que és il·legal, que els xiringuitos paguen impostos, però hem donat el currículum a tot arreu i no hi ha res”. La persecució va més enllà de l’horari de treball i, només pel fet de ser pakistanesos, de vegades se’ls han endut de la platja quan estaven banyant-se. Ens detallen que compren les cerveses al Caprabo, les refrigeren a pisos particulars, i després les revenen a la platja. La Guàrdia Urbana s’instal·la fora del supermercat, espera que comprin les llaunes i després els treuen el que tenen. “L’any passat hi havia policia, però no tanta. Ara busquen com gossos”.
Explica la parella que els pakistanesos vénen a Europa a guanyar diners per enviar a les seves famílies. Aquí viuen amb el mínim i, en general, en grups nombrosos en un mateix pis, mengen tots junts i cada dia un fa el menjar. La dona de Rafique va veure com agafaven una noia asiàtica del braç bruscament i se l’emportaven de la platja, mentre ella els hi recriminava que anessin amb compte perquè li feien mal. “Les escenes violentes existeixen, però depèn del policia”, diu. Alguns companys de Rafique han rebut cops. S’ha generat una rutina: a certes hores, la platja s’omple de policia de paisà i, en altres moments, deixen que ells venguin llaunes i, alhora, els lladres robin a turistes per, després, fer batudes policials contra tots plegats. Quan els pakistanesos estan venent a la platja és perquè no hi ha policia secreta, i això alerta (no de manera intencionada) als qui roben. Llavors apareix una altra vegada la policia.
Desnonament i PIRMI
La dona de Rafique cobra la PIRMI. Fa poc, van aturar el desnonament del seu pis amb la plataforma 500x20 de Nou Barris, de la qual ella en forma part. Viu amb Rafique, el seu germà i la seva cunyada. La propietària del pis va deixar de pagar la hipoteca i Catalunya Caixa va voler fer-los fora del lloc, però van aconseguir aturar-ho i no saben quant temps els queda a l’habitatge. Denuncia que els desnonaments es realitzen sense previ avís.
Ens explica que per aturar un desallotjament, en general, es posa un grup de gent a la porta del pis i no els deixen entrar, i es queden allà amb pancartes. Ara mateix és molt difícil trobar un pis que puguin pagar, explica la dona del pakistanès. Els demanen quatre mesos per avançat, una condició inaccessible per a la parella, i en moltes ocasions s’han d’endeutar. “No volem viure de gratis, volem que ens posin un lloguer que poguem pagar, si més no perquè poguem menjar”. És possible que en poc temps, si les coses no van bé, aquestes quatre persones es quedin al carrer. “La Caixa, Catalunya Caixa i el BBVA tenen un munt de pisos buits”, diu la dona apuntant als edificis a la plaça del mercat de la Barceloneta. “He arribat a viure amb tres famílies més en un mateix pis”. Es queixa que l’assistent social els recomana anar a un alberg: “això no és vida”, diu. Però creu que tampoc poden fer més del que fan, perquè elles també estan en una situació difícil.
Dels desallotjaments se n’encarreguen els antiavalots. “A les tres del matí van arribar, van rebentar la porta i els van treure a cops de peu. El fill era epilèptic, a la dona li va donar un atac de nervis i el pare va acabar a l’hospital per un cop fort”, explica ella fent al·lusió a una família coneguda. “Vénen quan volen i no dóna temps ni a recollir les coses. O surts de bones o et treuen a cops de peu”. Actualment, Rafique i la seva dona es troben en una situació de total incertesa. Ella pot perdre el cobrament del PIRMI i la situació dels llauners a Barcelona és cada vegada més complicada, amb un dia a dia cada cop més dur. Estan a l’espera de veure què passa amb el pis, i alhora pensant en alternatives per quan ja no tinguin cap possibilitat de sobreviure aquí.
Publica l'esdeveniment que vulguis donar a conèixer. Abans d'activar-se serà validat per algu de la redacció
| M | T | W | T | F | S | S |
|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
|
1
|
2 |
3
|
4
|
5
|
|
6 |
7
|
8
|
9
|
10
|
11
|
12
|
|
13
|
14 |
15
|
16
|
17
|
18
|
19
|
|
20 |
21 |
22
|
23
|
24
|
25
|
26 |
|
27 |
28 |
29 |
30
|
31
|
|
|
El web de la Directa incorpora Google Analytics per tal de millorar el seu funcionament. Si vols preservar la teva privacitat pots instal·lar-te l'afegitó 'disconnect' al teu navegador. Per saber més sobre aquesta qüestió pots llegir: article 1, article 2, llibre 1
Copyleft Setmanari de comunicació Directa, Creative Commons Reconeixement - No Comercial - Sense Obra Derivada 2.5
Disseny: Anna Torner | desenvolupament del diseny web per Projecte Ictineo

