

· Marina Port Vell aspira a convertir Barcelona en el port base d'una trentena de megaiots
Tenir un iot de luxe no és a l’abast de tothom. De fet, és a l’abast de molt poca gent. Segons dades de la consultora Siport21, una de les empreses que treballa al projecte de remodelació del Port Vell, a tot el món, hi ha 167 iots d’entre 60 i 80 metres d’eslora i només 67 que superin els vuitanta metres. Aquestes són les embarcacions que Marina Port Vell SAU espera que omplin el port de luxe que està construint al cor de Barcelona. I són les seves propietàries, les que, segons l’alcalde Trias, portaran “llocs de treball i riquesa a tota la ciutat”.
Els fets, però, demostren que els amos d’aquests vaixells no es distingeixen per la voluntat de redistribuir el patrimoni amb els seus congèneres i sí, en canvi, per una traça considerable a l’hora d’estalviar fins el darrer cèntim quan toca pagar impostos. Resulta que la immensa majoria dels megaiots, amb preus que van dels 30 als 600 milions d’euros, naveguen sota banderes de conveniència. Un recurs que els permet no pagar els tributs vigents a l’Estat espanyol i suavitzar els requisits sobre aspectes com el manteniment del vaixell, l’homologació del seu equipament o les titulacions i les condicions contractuals de la tripulació. A tall d’exemple, els set megaiots que actualment estan amarrats, o en reparació, al Port Vell naveguen sota banderes de conveniència: quatre de les illes Caiman i tres de les Bermudes.
Un altra pràctica habitual entre les persones que són propietàries de megaiots és adquirir les embarcacions mitjançant societats instrumentals ubicades a paradisos fiscals. D’aquesta manera, es pot emmascarar la identitat de les persones físiques, amb l’objectiu de facilitar, a qui ho pretengui, la conversió de la compra en una operació de blanqueig de capitals. En aquest sentit, les xifres relatives a la internacionalització recollides a l’Informe del sector de la nàutica esportiva i d’esbarjo a Catalunya, publicat l’any 2007, són prou eloqüents: un 86% de les exportacions i un 58% de les importacions catalanes tenien com a destí i origen les illes Caiman. Segons aquest estudi de l’Observatori de Prospectiva Industrial de la Generalitat: “La procedència i la destinació d’embarcacions s’explica pels avantatges fiscals que s’obtenen de les operacions en paradisos fiscals”. Així mateix, unes pàgines més endavant, quan s’analitza el negoci de la construcció d’embarcacions a Catalunya, les autores plantegen la dificultat de valorar la facturació real de les empreses perquè el diner negre és “molt present al sector”.
Per acabar-ho d’adobar, els resultats d’un altre estudi de l’extint Departament d’Innovació, Universitats i Empresa indiquen que el sector de la nàutica d’esbarjo, excepció feta de l’empresa de reparació de iots MB92, difícilment podrà treure profit de la nova marina del Port Vell. El llibre La indústria catalana de la nàutica d’esbarjo, publicat el juny de 2010, posa de relleu que, a Catalunya, les empreses “són petites, molt artesanals, amb nivells baixos d’inversions i amb nombroses dificultats per competir en un mercat on operen grans marques globals”. Segons les autores, “el subsegment de grans eslores a mida”, és a dir, la construcció de grans iots, a casa nostra, té “unes barreres d’entrada considerables”. Unes dificultats que es poden resumir, segons l’estudi, en els alts costos de la mà d’obra, l’alt nivell de subcontractació, les intermediàries i un marge de benefici molt baix. Conclusions poc esperançadores per als negocis catalans de construcció nàutica, un sector tocat de mort des de l’esclat de la bombolla immobiliària.
***
Un pla per defraudar el govern dels Estats Units
UBS, antigament coneguda com la Unió de Bancs Suïssos, és un dels bancs privats i d’inversió més grans del món. Aquesta entitat, que el mes passat va ser acusada per l’autoritat reguladora canadenca de participar en una conxorxa de gegants financers per alterar a favor seu el mercat internacional de préstec interbancari, va tenir una topada molt forta amb el Departament d’Estat i el Servei d’impostos interns dels EUA l’any 2009. S’acusava UBS d’haver ajudat ciutadanes nord-americanes a amagar diners dipositats a l’entitat suïssa. L’empresa, intentant evitar mals majors, va acabar reconeixent l’existència d’una trama organitzada amb l’objectiu de defraudar el govern dels Estats Units. UBS va pagar una multa de 780 milions de dòlars i, en una decisió sense precedents, va acceptar fer pública la identitat dels defraudadors i els moviments dels seus comptes bancaris. Els dos primers noms de la llista, que tindrien l’honor d’encetar el reguitzell de judicis vinculats al cas, eren Steven M. Rubinstein, que treballava per a una empresa internacional dedicada a l’assessorament en la construcció i compra-venda de grans iots, i Robert Moran, agent comercial del mateix sector.
****
L’Agència Tributària investiga trenta iots de luxe amarrats a Mallorca
A Mallorca l'estiu de 2010, el grup fiscal de vigilància duanera va immobilitzar una trentena d’embarcacions amb bandera de conveniència. Segons l’Agència Tributària, diversos grans iots que acostumaven a passar bona part de l’any als ports de l’illa havien estat venuts sense pagar els impostos que graven qualsevol operació feta dins el territori de l’Estat espanyol. Per altra banda, molts d’aquests vaixells havien estat cedits a empreses locals per ser llogats sense declarar l’activitat corresponent ni passar per caixa. Segons els agents de duanes responsables de la investigació, el volum total de frau pot arribar a superar els deu milions d’euros.
Publica l'esdeveniment que vulguis donar a conèixer. Abans d'activar-se serà validat per algu de la redacció
| M | T | W | T | F | S | S |
|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
|
1
|
2 |
3
|
4
|
5
|
|
6 |
7
|
8
|
9
|
10
|
11
|
12
|
|
13
|
14 |
15
|
16
|
17
|
18
|
19
|
|
20 |
21 |
22
|
23
|
24
|
25
|
26 |
|
27 |
28 |
29 |
30
|
31
|
|
|
El web de la Directa incorpora Google Analytics per tal de millorar el seu funcionament. Si vols preservar la teva privacitat pots instal·lar-te l'afegitó 'disconnect' al teu navegador. Per saber més sobre aquesta qüestió pots llegir: article 1, article 2, llibre 1
Copyleft Setmanari de comunicació Directa, Creative Commons Reconeixement - No Comercial - Sense Obra Derivada 2.5
Disseny: Anna Torner | desenvolupament del diseny web per Projecte Ictineo
