

Les dècades de confrontació entre els governs d’Israel i l’Iran sembla que han arribat a un punt de no retorn que els aboca a la guerra. Així ho han manifestat obertament els màxims mandataris d’ambdós països les últimes setmanes. Malgrat que l’Iran continúa defensant el dret a tenir un programa d’energia nuclear per a usos civils i que Israel sí que disposa de més de 300 míssils amb cap nuclear amagats a bases militars soterrades a territori hebreu, fa anys que els països aliats dels Estats Units han imposat severes sancions econòmiques al règim dels aiatolas que, han suposat un bloqueig de les exportacions i de qualsevol transacció econòmica amb empreses occidentals. La Xina, la Índia i Rússia han fet la vista grossa a les sancions i han seguit comerciant amb el govern d’Ahmadineyad, apostant per una defensa política oberta del seu dret a centrifugar urani amb finalitats civils. L’arribada al poder de Netanyahu, però, ha tensionat en extrem la corda de les negociacions, i amb l’aval del ministre de Defensa Ehud Barak, el gabinet de ministres de l’estat hebreu ja fa mesos que no participa a les negociacions de la diplomacía internacional i es centra en el quan i com atacar i destruir des de l’aire els complexos industrials d’experimentació atòmica iranians ubicats a les ciutats de Natanz, Isfahan i Arak.
Un informe dels serveis secrets accelera el procés
A finals de juliol es va conèixer, segons fonts d’intel·ligència citades per Haaretz i Debka, una informació clau que ha fet accelerar l’operatiu militar dissenyat conjuntament per les IDF d’Israel i el Departament de Defensa dels Estats Units. Segons els serveis d’intel·ligència americans i hebreus, la centrifugació d’urani a un 20% i un 60% a les instal·lacions d’Arak ha estat molt més ràpida del previst, així com l’arribada dels components necessaris per a la fabricació de la primera bomba d’urani. Segons aquestes fonts, el dia 1 d’octubre de 2012, d’aquí a sis setmanes, el primer míssil nuclear iranià estaría llest per a ser utilitzat militarment. Aquestes dades han anat apareixent amb comptagotes a la premsa d’Israel i, sense poder certificar si són certes o falses, han suposat una acceleració dels plans militars i la posada en marxa de tot un enorme dispositiu civil poc publicitat a la premsa internacional, en la línea de preparar a la població per a l’opció bèl·lica. La capacitat de pressió d’Obama per evitar una escalada militar abans de les eleccions nordamericanes previstes pel 6 de novembre sembla que ja no serà dissuasòria.
Màscares de gas i alertes via SMS
Tots els ministeris del govern de Netanyahu s’han posat a treballar a marxes forçades en els plans de contingència necessaris davant d’una previsible resposta militar d’Iran, Hezbollah i Síria després del bombardeig de les instal·lacions iranianes. S’han fet compres massives de màscares de gas per a la població, s’ha creat un sistema d’alertes via SMS controlades des del ministeri de Defensa, així com s’ha donat ordres a totes les unitats d’enginyeria civil per tal de reforçar les estructures d’escoles i hospitals, per així afrontar amb més solidesa l’impacte de projectils. Les previsions d’Ehud Barak contemplen un atac des del nord per part de les milícies de Hezbollah. Cal recordar que el 17 d’agost, el cap religiós xiíta al Líban, Hassan Nasrallah, va amenaçar amb el llançament de míssils a punts estratègics d’Israel que provocarien, segons ell, desenes de milers de morts. El mateix dia, el president iranià Mahmud Ahmadineyad i l’aiatolà Hamenei, van manifestar que un atac d’Israel desencadenaria una resposta militar que faria “desaparèixer els sionistes del mapa de l’Orient Pròxim, retornant la terra ocupada als palestins”. Des de territori libanès, Hezbollah té capacitat militar per arribar als nuclis urbans de Tel Aviv o Haifa. Iran assegura que els seus míssils poden abarcar tot el territori hebreu.
El suport militar imprescindible dels Estats Units
Malgrat que Netanyahu i Barak asseguren que la decisió d’atacar Iran es prendrà unilateralment al gabinet de ministres del seu govern, on per cert, després de la destitució i relleu de l’antic ministre per a la Seguretat Interior, hi ha una majoria favorable de vots a la intervenció bèl·lica en solitari, el suport de la maquinària de guerra dels Estats Units i altres potències militars europees serà del tot necessari. Des de l’any 2007, a una base militar de Florida es treballa en els plans de construcció del que es coneix com a MOP (Massive Ordnance Penetrator), la major bomba convencional de la història, capaç de perforar, sense l’ajut de la radiació atòmica, diversos metres d’acer. Les primeres unitats d’aquest projectil necessari per a fer desaparèixer les instal·lacions iranianes soterrades a la roca mare de les serralades d’Arak, ja són a territori hebreu i a bord dels portaavions de la marina dels Estats Units desplegats a l’estret d’Ormuz i el mar Roig. Leon Panetta, Secretari de Defensa dels Estats Units, s’ha encarregat personalment amb reiterats viatges a Tel Aviv els últims mesos, de verificar que totes les necessitats logístiques per a un suport militar americà estaven enllestides. En l’aspecte militar només cal saber quina ruta seguiran els avions encarregats de descarregar les bombes a territori iranià: creuaran l’espai aeri de Jordània i l’Iraq, o atravessaran el cel de l’Aràbia Saudita? Pot semblar una qüestió menor, però la cooperació o passivitat d’aquests estats àrabs dibuixarà els escenaris de resposta militar d’Iran contra aquells que hagin optat per aliar-se amb Israel.
Publica l'esdeveniment que vulguis donar a conèixer. Abans d'activar-se serà validat per algu de la redacció
| M | T | W | T | F | S | S |
|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
|
1
|
2 |
3
|
4
|
5
|
|
6 |
7
|
8
|
9
|
10
|
11
|
12
|
|
13
|
14 |
15
|
16
|
17
|
18
|
19
|
|
20 |
21 |
22
|
23
|
24
|
25
|
26 |
|
27 |
28 |
29 |
30
|
31
|
|
|
El web de la Directa incorpora Google Analytics per tal de millorar el seu funcionament. Si vols preservar la teva privacitat pots instal·lar-te l'afegitó 'disconnect' al teu navegador. Per saber més sobre aquesta qüestió pots llegir: article 1, article 2, llibre 1
Copyleft Setmanari de comunicació Directa, Creative Commons Reconeixement - No Comercial - Sense Obra Derivada 2.5
Disseny: Anna Torner | desenvolupament del diseny web per Projecte Ictineo
