

Amb les urnes encara ben calentes, Israel tensava la corda amb Egipte. Ahir desplegava tropes al llarg de la frontera, inclosos diversos tancs model Merkava, en un moviment que viola els controvertits acords de pau de Camp David. Immediatament després, l'ambaixador israelià a Egipte, Yaakov Amitai, abandonava el país. Era la resposta de Tel Aviv a la incursió matutina de 4 persones armades a la seva frontera, provocant la mort d'un civil i serioses lesions a dos ciutadans més.
Dos dies abans, l'entitat sionista denunciava l'estrany atac d'un míssil Grad al sud del país. Fonts militars citades per Haaretz assenyalaven directament els Germans Musulmans. Segons aquestes fonts, beduïns treballant per a una cèdula operativa de Hamàs al Sinaí haurien perpetuat l'atac per ordre d'una germandat en plena campanya electoral. Reuters també publicava dissabte la suposada detenció de 22 grups armats preparats per perpetuar atacs terroristes al Sinaí. Fonts del ministeri d'Interior havien de sortir a desmentir les informacions.
Incomoditat amb el procés electoral
Una rocambolesca teoria en mig d'un procés electoral en que Tel Aviv sembla clarament incomodada per la més que previsible victòria dels Germans Musulmans. Les primeres notícies de la victòria de Mursi provocaven la celebració de partidaris de Hamàs pels carrers de Gaza. La reacció de l'exèrcit sionista era demanar a través dels mitjans l'acceleració de la construcció del mur fronterer amb Egipte per aturar “la infiltració d'africans i els atacs del terrorisme”, segons paraules del primer ministre Benjamin Netanyahu. De fet, alguns analistes veien més possible que els atacs haguessin estat perpetuats per grups de beduïns enrabiats per la pèrdua d'un negoci valuós amb el tràfic d'immigrants que la construcció del mur està complicant.
La desestabilització del Sinaí
Però aquesta teoria no ajuda a la planificació política del Kenetz. Amb un Sinaí desestabilitzat des que l'exèrcit egipci s'ocupa més dels debats polítics interns que de l'acompliment dels pactes militars amb Tel Aviv, els mitjans israelians semblen reproduir la por que la victòria islamista comporti una escalada de la confrontació amb el fins ara aliat Egipte. Però una presidència feble sumada a una germandat que sembla més interessada en d'altres conflictes fan poc previsible aquest escenari a curt termini. Els Germans Musulmans, tot i la verborrea electoral que s'hagi pogut escoltar, han refermat en més d'una ocasió la seva voluntat de no tocar els acords de pau i no sembla que tinguin la força suficient per plantejar aquesta empresa a curt ni mig termini. Cal tenir en compte que a Egipte, qui reparteix les garrofes, però sobretot qui té les armes, segueix sent el mateix exèrcit que porta 30 anys garantint la pau amb Tel Aviv.
Publica l'esdeveniment que vulguis donar a conèixer. Abans d'activar-se serà validat per algu de la redacció
| M | T | W | T | F | S | S |
|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
|
1
|
2 |
3
|
4
|
5
|
|
6 |
7
|
8
|
9
|
10
|
11
|
12
|
|
13
|
14 |
15
|
16
|
17
|
18
|
19
|
|
20 |
21 |
22
|
23
|
24
|
25
|
26 |
|
27 |
28 |
29 |
30
|
31
|
|
|
El web de la Directa incorpora Google Analytics per tal de millorar el seu funcionament. Si vols preservar la teva privacitat pots instal·lar-te l'afegitó 'disconnect' al teu navegador. Per saber més sobre aquesta qüestió pots llegir: article 1, article 2, llibre 1
Copyleft Setmanari de comunicació Directa, Creative Commons Reconeixement - No Comercial - Sense Obra Derivada 2.5
Disseny: Anna Torner | desenvolupament del diseny web per Projecte Ictineo
