

Article publicat a l'edició 272 del Setmanari de Comunicació Directa
S’inspiren en la Casa Pound, un moviment que ha aconseguit reviscolar l’escena ultradretana italiana amagant els missatges polítics rere cançons i ofertes de lleure. Un dels impulsors és regidor de PxC a l’Hospitalet i tenen vincles amb grups similars que han començat a actuar al País Valencià, a Castelló. Però encara resten moltes incògnites obertes al voltant del casal neofeixista que s’ha instal·lat al Clot des del mes de gener. D’on ha sorgit? Quina relació té amb PxC? I quin és el seu potencial violent? A banda dels referents italians del grup que es troba al local, les seves arrels catalanes també poden ajudar a respondre aquestes qüestions.
Alguns dels ultradretans que van començar a muntar i ara freqüenten el casal relaten que van viure la seva socialització política al Moviment Patriòtic Català (MPC) i a l’Associació Timbaler del Bruc. I, de fet, la simbologia del grupuscle del Clot, que ha acabat triant el nom de Tramuntana després de rebutjar l’inicial Militia, és ple de referències al marc conceptual d’aquesta branca de la ultradreta catalana. El 28 d’abril, el casal va organitzar el Segon torneig de futbol-sala Timbaler del Bruc. Al local del carrer Independència 333, entre d’altres ensenyes, hi penja una bandera amb la creu de Sant Andreu, usada com a emblema pels grups carlistes amb els quals el MPC tenia contactes.
Encara que el seu nom ho suggereixi, el Moviment Patriòtic no s’emmarca dins l’independentisme ultradretà de, per exemple, la Unitat Nacional Catalana, sinó que exalta la simbologia catalana tot concebent-la com una part de l’ideari nacionalista espanyol. Un exemple: alguns dels activistes del casal neofeixista del Clot que ara volten els 35 anys recorden que, als anys 90, amb el MPC, acudien un cop cada any al cementiri de les Corts, on es conserva un panteó dels soldats catalans morts a la guerra colonialista de Cuba del 1898, per netejar-lo. Una anècdota potser més expressiva era una altra cita a la qual assistien anualment, acompanyats del Partit Carlí: anaven a venerar la bandera del Terç de Nostra Senyora Montserrat o dels Requetès, que van engreixar les tropes feixistes durant la Guerra Civil. L’abadia de Montserrat encara conserva i mostra l’ensenya sense rubor.
Un grup que posava bombes
Però l’activitat del MPC i el seu entorn no es limitava al folklore nostàlgic del feixisme i incloïa accions més perilloses. De fet, l’antecedent al Moviment Patriòtic en el qual militaven els joves que ara han fundat el casal als anys noranta va ser, als anys vuitanta, Milícia Catalana. Era un grup terrorista que posava bombes a les clíniques on es practicaven avortaments, a bordells, a bars LGTB i a locals de l’esquerra independentista. Va ser en aquella època, el novembre de 1989, que un explosiu va destruir el casal Alimara de l’MDT a Manresa, la ciutat on fa poques setmanes un grup de neonazis va apallissar greument un menor.
Algunes informacions publicades durant els anys vuitanta comparaven Milícia amb el Batallón Vasco Español que va actuar a Euskal Herria i assenyalaven que el grup català podia tenir vincles parapolicials i actuar com a força de xoc de l’Estat contra el moviment independentista. De fet, un policia espanyol va morir en circumstàncies estranyes un mes més tard de l’atemptat de Manresa, el desembre de 1989, en esclatar-li una bomba que manipulava al seu domicili de Sant Feliu de Llobregat.
Entre els membres d’aquest grup terrorista, hi figurava Carlos Francisoud, condemnat per la seva pertinença a la banda. Francisoud va admetre haver participat en disset atemptats des de l’any 1985 fins a la seva detenció el 1987. Llavors, li van trobar documentació de l’Estat que, de nou, apuntava a una possible activitat parapolicial. L’home va reaparèixer el 2011 de la mà de PxC: mentre Alberto Sánchez, impulsor del Casal Tramuntana, era el número dos del partit a l’Hospitalet, no gaire lluny d’allà, a Badalona, Francisoud va encapçalar la llista de la formació a les eleccions municipals.
Si les arrels del MPC s’enfonsen en el terrorisme, també ho fa el final d’aquest grup. El 3 de març de 2001, uns joves que acostumaven a trobar-se a les activitats de l’Associació Timbaler del Bruc, sorgida en el si del MPC, van resultar ferits quan intentaven col·locar una bomba contra un concert de Fermín Muguruza en solidaritat amb les preses basques a les Cotxeres de Sants.
Entre els quatre condemnats per aquells fets, hi figura Santiago Royuela, fill d’un històric dirigent falangista barceloní i fundador de PxC, el subhastador Alberto Royuela. El fill Royuela ja havia estat detingut el 1999 per formar part d’una perillosa banda de skin-heads neonazis. En aquella ocasió, també va ser capturat un amic de joventut de Royuela: Daniel Ordóñez, que ara és un estret col·laborador d’un dels impulsors del casal al Clot, Alberto Sánchez: El primer era el número u i el segon el dos a la llista de PxC a l’Hospitalet el 2011, quan Francisoud encapçalava la formació a l’altra banda de Barcelona, a Badalona. Ordóñez i Sánchez són regidors.
Publica l'esdeveniment que vulguis donar a conèixer. Abans d'activar-se serà validat per algu de la redacció
| M | T | W | T | F | S | S |
|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
|
1
|
2 |
3
|
4
|
5
|
|
6 |
7
|
8
|
9
|
10
|
11
|
12
|
|
13
|
14 |
15
|
16
|
17
|
18
|
19
|
|
20 |
21 |
22
|
23
|
24
|
25
|
26 |
|
27 |
28 |
29 |
30
|
31
|
|
|
El web de la Directa incorpora Google Analytics per tal de millorar el seu funcionament. Si vols preservar la teva privacitat pots instal·lar-te l'afegitó 'disconnect' al teu navegador. Per saber més sobre aquesta qüestió pots llegir: article 1, article 2, llibre 1
Copyleft Setmanari de comunicació Directa, Creative Commons Reconeixement - No Comercial - Sense Obra Derivada 2.5
Disseny: Anna Torner | desenvolupament del diseny web per Projecte Ictineo
